L’aromateràpia científica mèdica és l’ús d’olis essencials quimiotipats per via cutània, oral, vaginal, rectal, nasal, auricular o olfactòria amb la finalitat de proporcionar tractaments complementaris, preventius o curatius, a una àmplia gamma de malalties humanes, animals o vegetals.
La fito-aromateràpia és la teràpia més antiga del món. De fet, el coneixement de les essències aromàtiques existeix des del principi dels temps. L’any 40.000 aC, els aborígens australians ja utilitzaven plantes aromàtiques pels mitjans rudimentaris de fumigació (inhalació de fum de la crema de plantes aromàtiques) i cataplasmes (aplicació en la pell d’argila barrejada amb plantes aromàtiques). Les medicines tradicionals amb substàncies naturals sempre han demostrat la seva eficàcia al llarg de la història. Fins al segle XVIII, l’home va emprar assíduament la fitoteràpia per a tractar-se a si mateix i als animals del seu entorn, el final del segle XX es va caracteritzar per un considerable retorn de les medicines alternatives, en particular de l’aromateràpia.
El terme «Aromateràpia» el va fer servir per primera vegada en 1928 un bioquímic francès, René-Maurice Gattefossé.
Per aromateràpia s’entén l’ús d’olis essencials de plantes aromàtiques per a tractar patologies i millorar la salut i el benestar.
Es tracta d’una medicina destinada a restablir l’equilibri d’un organisme en el seu conjunt. Complementa a l’al·lopatia per les seves virtuts terapèutiques preventives i curatives, estudiades i científicament provades.
L’aromateràpia, amb diversos segles d’antiguitat, està guanyant terreny en el sector mèdic, cosmètic, agroalimentari i veterinari. Investigadors científics d’alt nivell de tot el món estan decidits a aportar evidència a aquesta disciplina mitjançant grans esforços en diverses àrees de recerca bàsica i aplicada. La fitoteràpia continua sent la medicina més usada en el món. Sabem des de sempre que unes certes plantes tenen activitats antisèptiques, bactericides, antifúngiques, antivirals, antimitòtiques, hormonals, antireumàtiques, circulatòries, antidiabètiques, immunoestimulants, hiper o hipotensives, tòniques, antiespasmòdiques, estomacals o hepàtiques. Totes les civilitzacions antigues han desenvolupat juntament amb l’agricultura l’ús de plantes medicinals i la majoria dels grans metges del passat eren fitoterapeutes.
Què és un oli essencial?
Un oli essencial és l’essència volàtil que s’extreu de les plantes aromàtiques per destil·lació. La composició d’un oli essencial és complexa i mai posseeix una sola propietat terapèutica sinó vàries. Els olis essencials utilitzats en l’aromateràpia científica compleixen estrictes criteris de qualitat.
Amb certificat ecològic o no, el millor oli essencial és:
- Quimiotipat 100%
- Natural100%
- Pur 100%
- Íntegre 100%
Que és un oli essencial quimiotipat?
Depenent del biòtop (sol, clima, composició del sòl, altitud, etc.), la mateixa planta pot segregar essències amb propietats bioquímiques molt diferents. Aquestes variacions en la composició bioquímica dels olis essencials donen lloc a la noció de quimiotip (QT). Dos quimiotips del mateix oli essencial no sols tindran activitats diferents sinó també toxicitats molt variables.
Com s’obté un oli essencial?
L’oli essencial és el producte que resulta de la destil·lació d’una planta aromàtica (per exemple, la menta piperita), una flor (per exemple, la camamilla romana), una llavor (per exemple, la pastanaga), una fusta (per exemple, el sàndal), un fruit (per exemple, la mandarina) o una baia (per exemple, el ginebre).Per a l’extracció d’aquestes substàncies aromàtiques s’utilitzen nombrosos processos.Aquesta operació és una de les tasques més complicades i delicades, ja que l’objectiu és extreure els productes més subtils i fràgils elaborats per les plantes sense alterar la seva qualitat.Els olis essencials ofereixen moltes possibilitats d’ús en diferents formes galèniques: solucions, càpsules, gels, cremes, locions olioses, òvuls, supositoris, etc.
Consells d’ús:
- Un oli essencial, com una substància natural, també pot resultar tòxica si no es respecten les dosis, les vies d’administració o la freqüència de les preses.
- No augmentar la dosi sense consultar a un professional de la salut i seguir les normes de precaució en cada ús.
- L’ús d’olis essencials en dones embarassades o lactants, nens petits i ancians requereix precaucions especials.
- És obligatori consultar a un professional sanitari.
Font: www.pranarom.es